Una nit qualsevol de fa vint anys, una parella de joves caminava pels carrers de l’Hospitalet. Ell l’acompanyava a ella a casa seva quan, just després d’acomiadar-se, un cotxe que circulava a gran velocitat –segons els testimonis presents– quasi s’emporta la noia per davant. La discussió que va desencadenar aquest fet va ser resolta cruelment pel conductor del cotxe, que va disparar tres trets al noi, Pedro Álvarez, que ja va ingressar mort a l’Hospital de Bellvitge. A partir d’aquí, es va desenvolupar una cadena de fets que van deixar el crim comès contra aquest noi de la Verneda en la més absoluta impunitat. El passat dissabte 15 de desembre es va fer una manifestació, just el dia que es commemorava el 20è aniversari dels fets.

Mural en homenatge a Pedro Álvarez l'any 2008 a l'avinguda Catalunya de l'Hospitalet de Llobregat ALBERT GARCIA

Ramón Samblas – SetmanariDirecta.info

El 17 de desembre de 1992, José Manuel S.F., agent del Cuerpo Nacional de Policía, va ser detingut per l’assassinat de Pedro Álvarez comès dos dies abans, després de ser identificat inicialment per Yolanda, la xicota de Pedro, com el presumpte assassí. Només sis dies després de la detenció i malgrat una sèrie d’irregularitats denunciades per la família de la víctima, el presumpte assassí del jove va ser posat en llibertat. Entre les irregularitats denunciades per la família, trobem el fet que la noia fos sotmesa a sessions maratonianes de reconeixements després de reconèixer el policia acusat. La jutgessa mai no va ordenar l’anàlisi de les empremtes dactilars que es van trobar al cotxe per esclarir qui era la dona que acompanyava José Manuel S.F. en el moment dels fets. Després d’això, cap dels intents de la família per aconseguir justícia no han donat resultat, més enllà de les excuses o les promeses buides fetes pels càrrecs polítics del moment. Tampoc van servir la pregunta que va presentar Jordi Portabella quan era diputat al Parlament de Catalunya i una altra presentada al Congrés dels Diputats per Esquerra Republicana de Catalunya. En el primer cas, la Conselleria d’Interior va respondre que no tenia competències sobre el fet perquè l’implicat era un policia nacional. En el segon cas, la pregunta va ser rebutjada per un “defecte de forma”. Juan José Álvarez, pare de Pedro, afirmava a aquest setmanari que després del rebuig per part del parlament espanyol “mai no ens van informar de quin procediment s’havia de seguir per fer preguntes sobre el nostre cas”. Tot i que la pressió social va aconseguir la reobertura del cas el febrer de 1997, l’Audiència provincial de Barcelona va arxivar-lo tres anys més tard i, fins avui, no s’ha tornat a reobrir. Després de vint anys i amb l’ombra de la prescripció del crim planejant sobre el cas, la confiança del pare de Pedro en la justícia actual és nul·la: “La justícia no existeix per a la classe obrera. Tenen impunitat total per fer el que vulguin amb nosaltres”, ens diu.

Persistent mobilització al barri de la Verneda

En contraposició a la freda resposta institucional i el silenci dels mitjans de comunicació davant les peticions de justícia, trobem la Plataforma Pedro Álvarez, la campanya organitzada per les seves amistats i el pare i la mare, que ha lluitat incansablement durant vint anys contra l’oblit d’aquest cas d’impunitat emparada en l’abús policial. Durant aquests anys, s’han succeït les concentracions, les manifestacions, les ofrenes florals, una manifestació de més de 1.000 persones a la Verneda i els comerços tancats, un tancament col·lectiu a l’església de Sant Martí de Provençals, la recollida de signatures i una vaga de fam per part de Juan José Álvarez. Aquest any no ha estat diferent i, des de l’onze de setembre, s’han succeït les xerrades i els actes al carrer, que culminaran amb la manifestació del 15 de desembre.
D’aquesta lluita per reclamar justícia, en va néixer l’Associació Contra els Abusos de Poder (ACAP), que va arribar a organitzar una manifestació de més de 5.000 persones contra els abusos de poder l’any 1995. Com a conseqüència directa de la tasca de visualització de les denúncies contra els abusos policials, l’ACAP va començar a ser objecte de pressions i algunes de les persones que en formaven part van rebre amenaces telefòniques, fet que va acabar debilitant l’associació.

Un mar d’impunitat
Desgraciadament, el cas d’aquest jove barceloní no ha estat l’únic cas d’abús de poder provocat per agents de les diferents policies que operen a Catalunya. Un altre cas d’abús policial recent és el de Jonathan Carrillo, que va morir la nit del 15 de setembre de 2009 en circumstàncies estranyes. L’explicació de la policia és que Jonathan va caure a terra perquè anava borratxo i es va colpejar el cap. Però aquesta versió dels fets va ser desmuntada per dues veïnes que van presenciar els fets des d’un balcó proper. Segons les testimonis, el jove egarenc va rebre un fort cop d’un dels agents de la policia municipal. El noi va morir a l’Hospital de la Mútua de Terrassa i la seva família no ho va saber fins a les 12 del migdia del dia següent. Tres anys més tard, encara no s’ha celebrat el judici i els quatre agents acusats continuen en actiu.
L’últim cas que ha transcendit va ser la mort del ciutadà argentí Juan Pablo Torroija sota custòdia de la policia local de Girona el 14 de juliol. Recentment, la secció tercera de l’Audiència de Girona ha ordenat la reobertura de la investigació per indicis de responsabilitat penal per negligència dels agents de custòdia.
A aquest cas, s’hi han d’afegir dotze morts més sota custòdia policial a l’Estat espanyol durant la primera meitat de l’any 2012, segons dades aportades per la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT). A l’Informe sobre la tortura a l’Estat espanyol de 2011, la CPDT va recollir fins a 51 casos de persones que van morir sota la custòdia de les forces de seguretat de l’Estat, a les presons, als centres d’internament d’estrangers i als centres de menors.